divendres, 9 de febrer de 2018

El Centre Artesanal de Menorca als PNA



Abans d'entrar en matèria, aclariré el significat de PNA. Aquest no és altre que les sigles dels Premios Nacionales de Artesanía, convocats pel Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme, dels quals el Centre Artesanal de Menorca n'ha estat finalista en la darrera edició. És per això que el següent article tracta sobre aquests premis.

Representants del Centre Artesanal de Menorca a la gala de lliurament dels premis. Madrid, 10 d'octubre 
Estic escrivint aquestes paraules a pocs dies de celebrar el 12è aniversari de l'obertura del Centre Artesanal de Menorca, el 21 de desembre de 2005. Una efemèride que arriba precedida per aquest reconeixement al més alt nivell estatal. En la seva onzena edició, als Premis Nacionals d'Artesania s'hi van registrar 80 candidatures de totes les comunitats autònomes. D'aquestes, 15 finalistes van optar a les cinc categories a concurs: Premi Nacional d'Artesania, al conjunt d'una obra consolidada; Premi Producte, al millor producte o col·lecció dels últims dos anys; Premi a l'Emprenedoria, per a l'emprenedor o empresa que destaqui per la introducció de nous conceptes en el sector; i, Premi Promociona, en una doble vessant: entitats públiques i entitats privades que contribueixin de manera destacada a la promoció de l'artesania. En el cas del Centre Artesanal es competia en l'apartat de premi promociona per a entitats públiques amb la Fundación Centro Galego da Artesanía e do Deseño (que va ser l'entitat guardonada amb el primer premi) i el Col·legi Oficial de Joiers, d'Orfebres, de Rellotgers i de Gemmòlegs de Catalunya.

A la gala de lliurament dels premis, celebrada a Madrid el passat 10 d'octubre, hi vam assistir el Conseller d'Ocupació, Projecció Econòmica, Joventut i Esports, Miquel Company; els representants d'Arteme, Santi Capó, i d'Entremans, Rosa Queralt; i, el coordinador del Centre Artesanal, Quim Salort. En el decurs del certamen vam poder conèixer iniciatives molt interessants i vam aprofitar per establir, i recuperar, contactes amb altres actors del món artesà amb la idea d'iniciar projectes conjunts. Val la pena recordar que el jurat va seleccionar la nostra candidatura per la destacada tasca de difusió i promoció de l'artesania local, fonamental per entendre la importància d'aquest sector en l'àmbit socioeconòmic de l'illa. I seguia dient que «destaca especialment la seva feina de promoció en coordinació amb els departaments de formació, associacions artesanes i sector turístic, a través de campanyes de sensibilització per donar a conèixer la qualitat i diversitat de l’artesania de l’illa o la creació de rutes per visitar tallers i espais artesans».

El mateix jurat es referia al Centre com una entitat, amb més d'una dècada de trajectòria, que és el punt de trobada dels artesans establerts a Menorca, nucli de difusió i entitat de gestió administrativa. Ha plogut molt d'ençà que l'Ajuntament des Mercadal, el Consell Insular, el Govern Balear i les associacions artesanes (Arteme i Entremans) es van posar d'acord per obrir un centre de promoció i difusió de l'artesania menorquina a l'edifici del cos de guàrdia dels antics quarters militars. Durant aquests anys s'han duit a terme iniciatives diverses amb una presència mercadalenca ben significativa. No debades, es Mercadal té una molt bona representació d'artesans, sobretot d'oficis tan singulars i emblemàtics com l'arader i el pastisser, sense oblidar la contribució mercadalenca a l'evolució de les avarques.

En el dia a dia del Centre també ha estat molt important la implicació de la gent. Sí, la de tots els que llegiu aquest article perquè d'una manera o altra sentim el vostre escalf. Persones que de manera desinteressada heu cedit material per a les exposicions; les que ens heu servit de testimoni per explicar com es feien, i es fan, algunes feines artesanes; les que aprofitant algun esdeveniment dels que se celebren al recinte firal us heu aturat a veure que feim al centre; o, les que us heu apuntat a qualque activitat que hem organitzat... I, no ens oblidam de tota aquella gent que durant l'estiu ha d'ajudar els turistes a arribar fins el centre, la vostra col·laboració és imprescindible.

Per acabar, el diploma ens ompl de satisfacció i ens empeny a seguir fent feina en benefici del sector artesà. Ens hem de felicitar tots per aquest reconeixement, no només l'administració i els artesans sinó també el conjunt de menorquins i, en particular, el poble des Mercadal. L'oferta cultural i turística que ofereix el Centre és molt ben valorada pels visitants i seguirem treballant per donar-li continuïtat. De moment, el 2018 començarà amb una ampliació de l'exposició permanent i continuarem amb més activitats que esperem que siguin del vostre interès.

Gràcies pel vostre suport. Que tingueu un bon any!

Article publicat a Xerra i Xala. Revista des Mercadal, hivern de 2018 – núm. 88.

divendres, 13 d’octubre de 2017

Premis Nacionals d'Artesania 2016

El Centre Artesanal de Menorca ha quedat Segon Finalista dels Premis Nacionals d'Artesania 2016, als quals havia estat nomenat el desembre de l'any passat.

Els representants de Menorca al photocall dels PNA 

El 10 d'octubre es va celebrar la gala d'entrega d'aquest premi, en què el Centre participava dins la categoria “Premio Promociona para entidades públicas” junt amb el Col·legi Oficial de Joiers, Orfebres, Rellotgers i Gemòlegs de Catalunya i la Fundación Centro Galego Da Artesanía e do Deseño; essent aquesta darrera l'entitat guanyadora.

Foto amb tots els guardonats i les autoritats 

L'objectiu dels Premios Nacionales de Artesanía, convocats pel Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat a través de la Escuela de Organización Industrial i de Fundesarte, és impulsar l'activitat artesanal i incentivar la seva competitivitat i nivell d' innovació.

En el cas del Centre Artesanal de Menorca, el reconeixement venia donat per la seva labor de difusió i promoció de l'artesanía local, una de les bases del sector dins l'illa; així com la feina que fa en matèria de sensibilització cap el sector, amb la creació de rutes per a visitar tallers i espais d'artesans a Menorca. El jurat ha valorat la seva rellevant tasca de difusió i impuls al sector artesà menorquí.

Amb més d'una dècada de trajectòria, el centre és el punt de trobada dels artesans establerts a Menorca, nucli de difusió i entitat de gestió administrativa. Només el fet d'haver estat nominat a aquest premi ja és un indicador de l'alta qualitat i prestigi de l'artesania menorquina.

A la gala hi van assistir el Conseller d'Ocupació, Projecció Econòmica, Joventut i Esports, Miquel Company, el responsable del Centre Artesanal, Quim Salort, i els representants d'Arteme, Santi Capó, i d'Entremans, Rosa Queralt.

Els representants de Menorca a la zona d'exposició 

Seguim!!!!....




divendres, 1 de setembre de 2017

NÚRIA GAVÍN MARCO O COM VIURE DE L'ARTESANIA



Continuant amb el recull d'entrevistes als artesans de l'Illa, avui ho farem a través dels ulls de na Núria Gavin, amb carta de mestra artesana en paper des de 2003 i una de les principals impulsores de l'artesania a Menorca.

Per aquest fet, vos deixam l'entrevista publicada al juny de 2011 a l'Ull de Sol a fí de donar-vos a conèixer el punt de vista de qui comença del principi i introdueix innovació al sector. Així, amb aquesta presentació vos deixam amb aquest article tan interessant, esperant vos agradi.



Quan vas arribar a Menorca i per què et vas dedicar a fer paper?

Vaig arribar a l'illa el 28 d'octubre de 1982. Primer vaig treballar al mon del teatre i l'acrobacia amb els Escarabat Bum-Bum. Després faria de de repartidora al diari Última Hora i em vaig adonar que cada dia tiraven molts diaris, sense que ningú els aprofités. Era una pèrdua i vaig decidir que aquell material es podia aprofitar. Vaig investigar de forma autodidacta com elaborar el paper a mà, reciclant tot tipus de paper que no servia. Era l'any 1984. Vaig obrir el meu propi taller de reciclatge per fabricar objectes aprofitant allò que es llençava al fems.

On teniu el taller?

El primer el vaig obrir al camp, en un estudi que tenia en Marcel al camí de Biniguarda. Més tard ens vam instal·lar al Convent de Sant Diego on vaig treballar vint anys, primer en una habitació petita i després a una antiga fàbrica de sabates del segón pis. Avui tenc el taller al Carrer des Grillons. Des que treballava al Convent, he promogut la visita de grups escolars al taller per mostrar com elabor el paper reciclat.

El públic és exigent amb la vostra producció?

Tenc clar que qui té l'última paraula o qui em fa canviar la producció és el públic. Aquest és un tret dels artesans contemporanis; hem de ser autocrítics i valorar allò que el públic accepta o rebutja per millorar els nostres productes. També és una forma d'avançar en el camps de l'experimentació artística. De una vaig fer reciclatge fins avui, he fet un bon canvi; els clients ho veuen i pens que el camí recorregut ha valgut la pena.


Quins són les matèries primeres i les eines que emprau?

Emprava el paper reciclat, bàsicament de diaris, i el cotó, que obtenc de reciclar pedaços de cotó. Emprar cotó evita la deforestació i no és contaminant. La cola per fer la pasta de paper i les teles ho compr fora de l'illa i els vegetals els trob al camp i a les platges d'aquí. Les eines són una batedora industrial per fer la pasta amb paper, aigua i cola; una banyera on submergir i mesclar la pasta de paper i el bastidor per treure el paper de dins la cubeta on he posat prèviament la pasta. Després, quan l'he treta, deix que s'assequi; una premsa hidràulica per premsar el paper fabricat i eliminar l'aigua; una guillotina per taller i igualar els papers, pinzells i un cúter.

Com es fa el paper?

En vaig apendre del que sabia fer en Marcel. Ell coneixia el procés d'elaboració. Durant tres o quatre anys vaig fer exclusivament paper reciclat a partir dels diaris. Però em vaig adonar que el resultat era un producte d'aspecte dur i tosc. Vaig decidir d'emprar l'art floral, és molt visual i, ajuntat amb el paper reciclat permet moltes combinacions artístiques del paper. Per açò sempre dic que la naturalesa és el meu àmbit normal de treball.

Quan us vau decidir a canviar el paper pel cotó?

Volia seguir investigant. Em vaig especialitzar fent cursos i tallers. En Marcel va anar al museu del moli paperer de Capellades, a Barcelona, on va apendre a fer la pasta de cotó. El resultat és un paper de cotó més fí, més versàtil i puc fer objectes més delicats i amb un acabat de gran qualitat com les mampares de llum o invitacions de noces.

Com obteniu el paper reciclat?

Tant si és paper com cotó, primer s'han de banyar fent-lo trossos petits. Submergesc els trossos i s'ha de batre tota la massa per aconseguir una pasta de paper i cotó, hi afegesc cola i amb la batedora aconseguesc una pasta densa. Després, amb un marc de fusta amb una reixa es cola la pasta i sobre el sedàs hi queda una làmina de paper que s'escore entre dos filtres. El procés acaba quan pos el paper a la premsadora per treure l'aigua i l'he d'estendre en un fil com si hagués fet bugada.

Veig que al taller tens una gran diversitat de papers...

En principi només fabricava paper llis; amb el temps vaig apendre a afegir a la pasta trossets de paper de colors, tintes, herbes (fulles, gespa i rames seques). També pètals d'una gran varietat de flors que jo mateixa cull i assec (mimosa, gerani, rosa, margalida i falguera), fulles de palmera o de plàtan, fullaca de pi i confeti. Els anys noranta començ a fer làmines de paper amb cotó reciclat i deix d'emprar diaris. El cotó té un acabat més fi, fas productes més ben acabats i de millor qualitat.

Realment és una producció artesana molt original...

És creació constant. A la pasta de cotó reciclat hi afegesc ingredients originals com algues de la platja de Son Bou, gespa i pell de ceba, d'una textura innovadora que aporta un tint natural. Faig targetes personals, invitacions, cartes de restaurants, arxivadors, mampares o agendes de telèfons. També utilitz algues marines i arena. Els meus productes són el resultat d'una producció artesanal i ecològica.

Segueixes investigant nous materials?

Mira, fa dos anys que experiment amb una pasta de lli per obtenir un paper de qualitat excel”lent. L'experiència em diu que el paper de cotó té més pels, és més gruixat i més tou. En canvi, el paper de lli és més resistent, més apergaminat, més llis i por passar per l'impresora. Fa poc he fet un curs de paper japonés ; em feia il·lusió apendre una nova tècnica i ara vull investigar-lo. La pasta la faig amb les branques de l'arbre, que s'han de desfer, bullir les fibres i seguir tot un llarg procès per obtenir el paper japonés, molt fi i l'empraré per fer mampares i armaris.

Amb tot l'explicat, quin és el catàleg de productes que ens pots oferir?

Podeu triar entre llibretes, àlbums de fotografia, carpetes, material d'escriptori i fulls amb dibuixos de textura especial, capses de tot tipus o pantalles de llum de mides diverses. La gent pot encarregar-me tot allò que pugui fabricar amb paper i ho puc fer a mida. A més, for àlbums, carpetes i llibretes amb el meu paper i oferesc productes com safates, armaris per a claus, mampares de llum i de vestidor. Per al meu gust, són especialment creatives les mampares de llum amb motius florals i les fetes amb fulles de bambú o mimosa; les flors són col·locades entre dos papers de cotó perquè es vegi el detall del dibuix a contrallum.

Una altre feina que fas és la d'enquadernar...

Vaig apendre a enquadernar fascicles, revistes i llibres. Al cap d'un temps vaig agafar s'Ull de Sol, elaborant les cobertes o enquadernant les revistes. Vaig apendre amb l'experiència i el mestratge de Federico Martínez, de Maó. Algunes llibretes elaborades per mi són fetes amb el meu paper i d'altres amb paper ecològic reciclat i comprat a la fàbrica.

He vist que també has entrat en el món de la bijuteria...

És veritat. Estic experimentant amb les càpsules d'un conegut cafè. Les buido, netejo i premso. La part exterior de la càpsula queda amb el seu color mentre que a la part interior queda l'aspecte metàl·lic i l'emplèn amb peces rodones fetes de paper reciclat meu o amb fragments de gravats den Marcel. És un exemple més d'un producte artesà fet amb materials reciclats.

Com sols vendre la teva producció?

En un principi oferia el material a botigues d'artesania de Barcelona i després em feien comandes. Venia de tot a la fira de Nadal; a Menorca només hi havia el mercat de l'Explanada de Maó i no hi havia venda suficient. Més tard, van organitzar-se els mercats d'artesania; només particip en alguns mercats perquè m'agrada molt la feina del taller, on treball i venc la meva producció. Ara no vaig gaire a Barcelona Perquè les botigues han tancat o han canviat el tipus de producte. Només hi tenc dos o tres punts de venda, quan al començament vaig vendre fins a vint botigues. Avui tenc molta feina a ca meva, treball sola al taller i tenc prou encàrrecs, les vendes de l'estiu i de les fires. A més del mercat de nit d'Alaior, particip en la fira a Ferreries a l'octubre i en la Fira de Nadal de Maleart, a Palma.

Que em pots comentar sobre el Mercat de Nit a Alaior?

El Mercat de Nit comença l'any 2001. Es fa els dimecres de l'estiu i participen artesans que venen productes d'artesania. La idea va sorgir de l'Associació de Comerços d'Alaior l'any 2000, quan la seva Junta Directiva ens ho proposà a un grup d'artesans instal·lats a Alaior. El primer any hi hagué vint parades d'artesans. Davant l'èxit aclaparador del mercat artesà, després es van impulsar nous mercats as mercadal, as Migjorn Gran, etc. És curiós observar com a l'illa quan es fa una activitat nova tothom hi vol participar; avui hi ha massa mercats on trobam la mateixa oferta perquè molts artesans van a gairabé tots els mercats.

Em pots explicar que és Entremans?

Entremans és una associació creada el febrer de 2002 pels artesans que vam fer el Mercat de Nit. Ens vam unir per donar una identitat al Mercat de Nit d'Alaior. Vam pendre aquest nom perquè tots fem coses amb les mans. Ens vam ajuntar per fer sentir les nostres peticions. Entremans aplega avui artesans de tota l'illa. Es iniciadors vam ser Quico Murillo, Romy ;pzas. Jacit Alsina, Magda Cardona, Núria Gavín i algún més. Èrem tretze associats presidits per Antoni Vico; avui som una vintena.

Quins eren els vostres principals objectius?

Entremans fomentà la qualitat i la profesionalitat d'un sector que pateix l'intrusisme de productes que no sempre són artesania als mercats d'estiu. Volíem contribuir a una futura mostra d'artesania a Maó i facilitar el diàleg entre nosaltres i les admninistracions. També somiàven amb un local social on exposar i vendre els nostres productes i un control sobre els productes venuts perquè fossin cent per cent artesania.

Record haver vist tot tipus d'artesania a l'estiu...

És cert. Els artesans fundadors treballàvem materials diversos (ceràmica, fusta, pintures, teles, paper reciclat, enquadernació, espart, vidre). La nostra idea era que el local social dos un espai multifuncional compartit pels associats i donar cabuda a tallers, cursos, debats i exposicions dels objectes fets per nosaltres. També volíem recuperar i investigar els oficis artesans tradicionals de l'illa i publicar un catàleg de promoció.

A S'Ull de Sol vam explicar la vostra petició d'un local. Què en recordes?

El local social es projectà a una antigua fàbrica de calçat d'Alaior d'uns 500 m. El juliol de 2002 l'Ajuntament va donar-nos 3.000 euros per crear un centre d'artesania a Alaior. Rehabilitat. L'edifici donaria cabuda als tallers d'artesans, una sala multifuncional per a cursos i conferències, una sala d'exposicions, una botiga i acolliria la seu d'Entremans. Finalment, la seu s'ubicà al Centre d'Artesania des Mercadal. Des de 2006 Entremans fa jornades d'artesania per millorar la nostra formació.