Tot just fa tres setmanes que ens vam comprometre a recuperar la informació de la xerrada que ens va oferir Jesús-Ángel Prieto, professor de l'Escola Massana i membre del FAD, en relació a l'artesania i l'art. Idò bé, per aquelles coses de la vida, resulta que aquest 2 de desembre es compleixen 5 anys d'aquella trobada celebrada al Centre Artesanal de Menorca.
 |
| Beina I, II, III - Es Fangueti (Millor Peça, ex-aequo, del 5è Premi d'Artesania de Menorca, 2008) |
El títol era d'aquells que no et deixen indiferent L'artesania és delicte? Relacions amb el disseny, l'arquitectura i l'art. Prieto va bastir la seva intervenció fent un repàs de la Història de l'Art per arribar a una proposta viable i necessària d'interelacionar l'artesania, l'art i el disseny industrial.
A la xerrada també hi van participar Llucia Pons, que va exposar el punt de vista des de la seva formació en Història de l'Art i com a investigadora de la cultura material i l'arquitectura de Menorca; i, Víctor Marugán, mestre artesà picador de pedra, hereu d'un dels oficis més antics i que continua dominant la talla de la pedra per a conservar part de la nostra història, restaurant edificis i monuments.
D'una manera molt resumida, podríem dir que el mateix procés canviant de la societat és el que ha provocat que el que és artesà s'hagi diferenciat, primer, de l'art i, després, del disseny. No obstant això, l'evolució cíclica de la humanitat ha acabat per predestinar aquests tres conceptes a retrobar-se i a compartir espais. Tan és així que un disseny ben elaborat necessita d'un punt de creativitat i d'una bona execució; o a l'inrevés, ja que els coneixements d'uns i altres han de permetre assolir una sinèrgia que els beneficiï a tots ells.
A la xerrada també hi van participar Llucia Pons, que va exposar el punt de vista des de la seva formació en Història de l'Art i com a investigadora de la cultura material i l'arquitectura de Menorca; i, Víctor Marugán, mestre artesà picador de pedra, hereu d'un dels oficis més antics i que continua dominant la talla de la pedra per a conservar part de la nostra història, restaurant edificis i monuments.
D'una manera molt resumida, podríem dir que el mateix procés canviant de la societat és el que ha provocat que el que és artesà s'hagi diferenciat, primer, de l'art i, després, del disseny. No obstant això, l'evolució cíclica de la humanitat ha acabat per predestinar aquests tres conceptes a retrobar-se i a compartir espais. Tan és així que un disseny ben elaborat necessita d'un punt de creativitat i d'una bona execució; o a l'inrevés, ja que els coneixements d'uns i altres han de permetre assolir una sinèrgia que els beneficiï a tots ells.
Al final de tot, una reflexió: "m'interessa la creativitat quan és col·lectiva". És aquesta la relació entre l'artesania, el disseny, l'arquitectura i l'art?
 |
| Sòl en joia - Mariona Piris (Millor Peça, ex-aequo, del 5è Premi d'Artesania de Menorca, 2008) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada