Marca i comunicació

El proppassat 15 de novembre vam tenir el plaer d'assistir a la 1a Trobada de Branding i Comunicació convidats per Quatre Vents. Tant aquesta empresa, que dirigeix na Maria Coll, com Lagencia de na Cati Cardona, han tingut l'encert de posar en marxa aquesta iniciativa, la qual consideram cabdal en un moment en què la quantitat d'informació que tenim al nostre abast, sobretot arran de la propagació d'Internet, ens satura de tal manera que hem de ser capaços de destriar i, principalment, de seleccionar allò que és realment del nostre interès. 

En alguns sectors, com el de la moda, la marca i la comunicació han estat del tot imprescindibles, perquè en molts casos el que fan és vendre marca, i aquest missatge s'ha anat introduint en el sector de l'artesania. Els artesans i les artesanes, tradicionalment poc amics de les estratègies de màrqueting, han vist que allò que envolta el seu producte també compta. Per tant, és summament important que l'empresa artesana es diferencii de la resta, que creii i gestioni la seva marca i que això arribi al públic.

Ara bé, tenir una marca no ho és tot. Tal com va assenyalar un dels ponents, el Sr. Joan Mons, les marques que estan ben posicionades són aquelles que tenen, en aquest ordre i no a l'inrevés, un perquè, un com i un què ben definits i han sabut fer dels seus compradors uns clients i, millor encara, uns fans.

Val la pena introduir en la feina diària el plantejament de si la nostra empresa compleix aquests punts bàsics.

¡¡Ens veim l'1 de març!!

Aquest passat divendres hem tancat el Centre Artesanal fins el proper 1 de març i ho feim amb la satisfacció d'haver acollit la primera exposició en la remodelada sala que tenim al primer pis; amb l'alegria que ens donen tots els visitants quan ens fan saber que els agrada el Centre, que el consideren autèntic i que representa la Menorca que cerquen; i, amb la certesa que hi ha moltes coses per millorar i aprendre, la qual cosa ens motiva encara més.

De totes maneres, l'activitat no s'atura. Durant aquests mesos aprofitarem per revisar i actualitzar el registre d'artesans i artesanes de Menorca, i visitarem els tallers d'aquelles persones que han sol·licitat el carnet d'Artesà/ana i Mestre/a Artesà/ana. A més, esteim fent feina per a oferir-vos noves propostes pel 2014 que esteim segurs que us agradaran.

Això sí! Seguirem publicant informació al blog i no us perdeu les notícies a la nostra pàgina de facebook

Artesania o Artistes d'oficis?

Deu fer un parell o tres de mesos, just a l’entrada del Centre Artesanal de Menorca, estavem xerrant amb un artesà de com veia el sector de l’artesania, de les seves preocupacions per la viabilitat del seu ofici, dels clients fixos que té any rere any, o de la seva predisposició a cercar sinèrgies amb altres sectors com, per exemple, el disseny. No vam tenir molt de temps, l’artesà ja tenia el motor de la furgoneta engegat i arribaven els primers visitants al Centre.

Tot i el poc temps que hi vam dedicar, sí que van sortir quatre cosetes interessants que mirarem d’aclarir en properes entrades. La idea que ens hem permès agafar (amb el seu permís), i que ens ha fet donar voltes al cap, ha estat la de començar a parlar d’artistes d’oficis en comptes de fer-ho, simplement, d’artesania.

Això ve arran de l’ús genèric del concepte artesania, el qual moltes vegades s’empra alegrement i que aquest artesà troba que hem de refusar. No és una qüestió fàcil de resoldre i, sovint, el missatge que s’envia és poc clar. A vegades se cerca la confusió premeditada anunciant mercats artesans quan d’aquests no n’hi ha ni un 10% a les parades, altres vegades l’artesania es limita a la tradició, també és desconeixement i s’identifica una habilitat amb el tot (és a dir, la manya que pugui tenir una persona per fer un article no implica que es conegui l’ofici en qüestió), o, fins i tot, pot ser substitució confonent l’artesania amb el souvenir. No hi ha culpables o innocents, el desgavell prové de totes bandes, ja sigui de l’administració, del consumidor, dels artesans i artesanes o de la ciutadania en general.

Aquest artesà, amb anys d’ofici, de pensament obert i compromís amb el sector, té la idea clara: hem de deixar de referir-nos a l’artesania si volem prestigiar els artesans i les artesanes. Així idò, ja que el terme artesania és confús i, en certa manera, desprestigia l’artesà o artesana, perquè no canviam de xip i feim ús del concepte artistes d’oficis? En aquest sentit, tenir un ofici és exercir la professió d’una art manual, la qual cosa dóna major rellevància a aquesta labor. L’ofici engloba el coneixement, l’habilitat, la destresa, la implicació amb el que s’està fent, la recerca, la investigació... el mestratge.

Sigui com es vulgui, segurament, el problema de fons es troba en l’ús del llenguatge, en saber a què ens referim a l’hora d’emprar un mot. Podem dir-li artistes d’oficis o artesania, el repte és tenir clara la idea del que volem transmetre i que siguem capaços d’aplicar-ho entre totes i tots.

Mel, sucre o arrop?

L'artesania agroalimentària és molt variada i, possiblement, és la que ve més determinada pel calendari. Els mestres artesans pastissers ho saben molt bé això: els caramels per Pasqua, el torró de la reina per Nadal, tortades i coques durant l'estiu, i bunyols per Tots Sants. Tot i que també és ver que hi ha molta gent que encara prepara alguns d'aquests productes a casa.

És difícil saber els quilos de bunyols que s'han consumit aquests dies a les cases de Menorca, el que és gairebé segur és que una de les preguntes més repetides haurà estat: què hi vols mel, sucre o arrop? Aquests són tres productes excel·lents per endolsir les nostres menges.

Sabíeu que els romans empraven la mel per conservar els aliments? 

I que van ser els àrabs els encarregats d'introduir la sucre a Europa?

I que l'arrop és una bona manera d'aprofitar les fruites de final d'estiu?

Per acabar, us deixam una recepta de bunyols: 

400g de farina

100g de sucre

2 ous

llevat

120cc d'oli

120cc de llet

Mesclau la farina i el llevat que haureu desfet amb la llet i deixau que tovi dins un ribell tapat devers un quart d'hora. Lligau la sucre amb els dos ous debatuts i ho mesclau amb l'oli per després afegir-ho a la pasta. Emprau una cullera per remanar-ho tot i que quedi ben lligat, ho deixau reposar fins que dupliqui el volum i ja ho teniu a punt per coure els bunyols amb oli ben calent.

Bon profit!