Moltes vegades veiem peces d’artesania, en valoram la seva qualitat,
funcionalitat, disseny... podem saber qui les ha fet, però més difícilment
sabrem on s’han fet. A veure, que no s’entengui malament aquest darrer punt.
Sabem el lloc de procedència i que s’ha fet en un taller o fàbrica però, com és
aquest lloc del qual ha sortit la peça que hem comprat, ens ha agradat, hem
criticat o hem comentat? Com és aquest món que ha anat forjant l’artesà, on
s’hi pot estar hores i hores potser envoltat de retalls i esbossos, d’eines, de
pols i calendaris d’anys anteriors, de peces inacabades, d’objectes que el propietari
no ha passat a recollir o de llapis que tan prest es perden com n’apareixen
quatre o cinc. Hi ha tants tipus de tallers com d’artesans, però allò que tenen
en comú és que en tots s’hi respira la flaira de l’ofici que representen.
És ben cert que els temps han canviat, que les hores compten i
l’artesà ha d’anar per feina. Els tallers, possiblement, ja no són com els
d’antany, els quals eren autèntiques àgores amb els seus propis tertulians que
hi deien la seva i, fins i tot, podien arribar a aclarir el món, o això es
pensaven. De totes maneres, avui dia veure un artesà treballant i establir-hi
una conversa és molt més gratificant que anar a aquelles grans superfícies amb
músiques estridents, tot ben classificat i reproduït centenars de vegades, on
entres per una cosa i al caps d’uns minuts ja no saps què anaves a comprar,
espais mancats de tradició i d’afecció, on tries, pagues i surts. Dir adéu és de
bona educació però no n’esperis resposta.
Als tallers artesans pot semblar que no hi passin els anys, ens remeten
a quan érem petits o, en cas contrari, pot semblar que n’han passats molts (d'anys) en
veure els gruixos de restes de pintura que s’han acumulat, les parets que no
sabem de quin color són, la pols acumulada damunt una ràdio antiga.
Si teniu l’ocasió de poder entrar en un taller artesà no la
desaprofiteu. A Menorca n’hi ha molts i val la pena conèixer-los.
